Inclusió educativa: col·laboració i consells amb veus expertes

La inclusió és un terme que cada vegada guanya més força a nivell social, i en l’àmbit educatiu no ha estat una excepció. Cada vegada es parla més d’inclusió educativa, perquè es concep com la via per garantir que tots els estudiants tinguin oportunitats reals d’aprendre i créixer (Font: Equidad e Inclusión: Retos y progresos de la Escuela del siglo XXI).

A més, els marcs internacionals de drets humans han consolidat el dret de tots els estudiants a accedir a una educació de qualitat, fet que ha impulsat reformes i pràctiques inclusives als centres educatius. Tot i que el progrés no avança amb la mateixa velocitat a tots els països europeus, les dades revelen aquesta aposta per la integració de l’alumnat. Per exemple, a Espanya, durant el curs 2022-2023, més de 966.000 estudiants van rebre atenció educativa, una tendència a l’alça respecte a cursos anteriors (Europa Press).

En aquest article, analitzem en què consisteix la inclusió educativa i preguntem a diverses veus expertes perquè ens expliquin com la viuen des del seu rol específic. Aquestes veus són:

• Nerea Armenteros: tutora de Primària i estudiant de Psicologia (veure Instagram)

• Bàrbara Benavent: especialista en AL (veure Instagram)

• Celia Sancho: psicopedagoga i tutora de Primària (veure Instagram)

En què consisteix la inclusió educativa i per què és tan important?

En l’àmbit educatiu, la inclusió es defineix com un procés continu de resposta a la diversitat de l’alumnat, reduint qualsevol tipus d’exclusió que pugui existir i fomentant la participació dels estudiants en l’aprenentatge i en la vida comunitària de l’escola.

A nivell general, fomentar la inclusió educativa significa, entre altres aspectes:

• Identificar i intentar eliminar les barreres existents que poden dificultar l’aprenentatge dels estudiants.

• Adaptar continguts, metodologies i materials perquè tots els estudiants puguin accedir a l’aprenentatge.

• Implicar tots els agents de la comunitat educativa, des de l’equip directiu fins a les famílies, per ajudar a construir un clima favorable.

Fomentar la inclusió educativa és essencial perquè afavoreix el desenvolupament acadèmic, social i personal de l’alumnat, incidint alhora en la construcció d’una societat més equitativa (Font: Equidad e Inclusión: Retos y progresos de la Escuela del siglo XXI).

Quins rols incideixen en el foment de la inclusió educativa?

La resposta breu és que tots els agents de la comunitat educativa hi estan implicats. Tot i això, hi ha alguns rols que treballen diàriament per afavorir la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

El tutor o la tutora és un d’ells. Tal com va comentar Nerea Armenteros al webinar “La inclusión en los centros educativos: una mirada desde dentro”, el paper de la tutoria en inclusió és clau perquè el tutor o tutora és la figura de referència de l’alumnat i qui fa el seguiment més proper de la seva evolució acadèmica, personal i social. Mitjançant l’observació diària a l’aula, pot detectar senyals d’alerta (com dificultats persistents en l’aprenentatge, problemes d’atenció o d’organització, o frustració davant de determinades tasques) i coordinar-se amb l’equip docent i el departament d’orientació per activar els suports necessaris.

La Nerea també va destacar la importància de la comunicació amb les famílies per acompanyar millor el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

“Escola i famílies som un equip, i un equip o guanya o perd; no pot perdre una part i l’altra guanyar. Hem d’estar junts en tot.” – Nerea Armenteros

Un altre rol essencial en la inclusió és el de l’especialista en AL (Audició i Llenguatge). Tal com va explicar Bàrbara Benavent durant el webinar, la seva tasca se centra a intervenir amb l’alumnat que presenta necessitats relacionades amb la comunicació, el llenguatge i la parla, a més de col·laborar amb la resta de l’equip docent per identificar barreres i ajustar la resposta educativa. Quan un alumne arriba per primera vegada, el procés acostuma a començar revisant informes previs i coordinant-se amb el tutor i l’orientador del centre. A partir d’aquí, es fa una primera valoració que combina observació, proves específiques i un primer contacte proper.

“Aquest primer contacte ha de ser agradable i proper, perquè sàpiguen que es troben en un lloc segur i còmode.” – Bàrbara Benavent

Durant el webinar també vam poder descobrir la importància del psicopedagog o psicopedagoga en tot el procés. Tal com explicava Celia Sancho, aquest professional té un paper clau en la detecció i valoració de les necessitats de l’alumnat, a més d’assessorar docents i famílies per definir les mesures de suport més adequades. A partir de l’observació, l’avaluació i el treball coordinat amb el professorat, el psicopedagog proposa diferents estratègies d’intervenció adaptades a cada cas.

“El que funciona amb un infant potser no funciona amb el que té al costat, encara que tinguin el mateix diagnòstic. Per això, moltes de les mesures es basen a provar diferents estratègies i ajustar-les segons la resposta de l’alumne.” – Celia Sancho

Reptes en el foment de la inclusió avui dia

Quan se’ls va preguntar pels reptes amb què es troben en el seu dia a dia, les tres van coincidir en diversos aspectes que dificulten aplicar una inclusió real als centres educatius. Entre els principals desafiaments que van assenyalar destaquen:

• Manca de recursos humans: molts centres no disposen de prou personal especialitzat (orientadors, PT, AL, educadors) per atendre adequadament totes les necessitats de l’alumnat.

• Ràtios elevades a les aules: el gran nombre d’alumnes per classe dificulta oferir una atenció veritablement individualitzada.

• Excés de burocràcia: els processos administratius i la quantitat de documentació necessària per activar determinades mesures alenteixen la intervenció educativa.

• Manca de recursos materials i proves específiques: en alguns casos, els centres no disposen de totes les eines o proves estandarditzades necessàries per fer valoracions completes.

• Necessitat de més formació docent: alguns professors consideren que no tenen prou preparació per abordar determinades necessitats educatives específiques.

• Resistència o dificultats en la col·laboració amb les famílies: de vegades, la manca de diagnòstic o la por a les etiquetes pot retardar l’accés de l’alumnat als suports que necessita.

En general, la manca de personal, l’excés de burocràcia i les ràtios elevades fan que els especialistes no disposin del temps suficient per atendre l’alumnat amb l’atenció i la dedicació que voldrien. Davant la pregunta de què farien si tinguessin més temps, les tres ponents van coincidir que l’invertirien principalment a reforçar l’atenció individualitzada, observant amb més calma com aprèn cada alumne i adaptant millor les activitats als seus ritmes i necessitats.

També van destacar la importància de poder crear materials més específics i personalitzats, així com treballar més en grups reduïts, ja que aquests espais permeten detectar dificultats, reforçar aprenentatges i acompanyar l’alumnat de manera més propera. A més, van assenyalar que disposar de més temps facilitaria una coordinació més gran entre docents i especialistes, un aspecte clau per oferir respostes educatives més coherents i efectives.

La tecnologia com a suport a la inclusió

Malgrat els reptes que dificulten la tasca diària d’aquests professionals, les tres convidades van coincidir que la tecnologia pot ser de gran ajuda. Al webinar van destacar que les eines digitals faciliten tant l’organització i el seguiment de l’alumnat com la comunicació entre docents i famílies, permetent registrar observacions, coordinar intervencions i compartir informació rellevant entre els diferents professionals que participen en el procés educatiu.

A més, la tecnologia també pot donar suport directament a l’aprenentatge a l’aula. Els recursos digitals, els materials interactius o les eines visuals poden ajudar a adaptar continguts, reforçar explicacions i millorar l’accessibilitat, especialment per a l’alumnat amb necessitats específiques.

Això sí, les participants van subratllar que la tecnologia s’ha d’entendre com una eina de suport, no com un substitut de la tasca docent, i que el seu valor rau a complementar la feina educativa.

Una mirada al futur: fortaleses imprescindibles

Per tancar aquesta reflexió, vam preguntar a les ponents quines fortaleses consideren imprescindibles avui dia per treballar a favor de la inclusió de l’alumnat als centres educatius. Entre les idees que van destacar hi ha:

• Mirada inclusiva: entendre que la diversitat és la realitat habitual de l’aula i buscar diferents formes d’ensenyar perquè tots els alumnes puguin participar i aprendre.

• Flexibilitat: adaptar metodologies, activitats o formes d’avaluació segons les necessitats de l’alumnat.

• Motivació i actitud proactiva: mantenir les ganes de millorar i continuar buscant maneres d’atendre millor cada estudiant.

• Formació contínua: continuar aprenent sobre necessitats educatives i diferents trastorns per respondre millor a la diversitat de l’aula.

• Empatia: comprendre i acompanyar l’alumnat des d’una perspectiva propera i respectuosa.

• Treball en equip: coordinar-se amb docents, especialistes, orientació i famílies per oferir una resposta educativa coherent i eficaç.

Reflexiona sobre la inclusió amb la Nerea, la Bàrbara i la Celia

T’has perdut el webinar sobre inclusió educativa? Pots tornar-lo a veure fàcilment en aquest enllaç i conèixer de primera mà l’experiència de la tutoria, l’Audició i Llenguatge i la psicopedagogia en la inclusió de l’alumnat.

També posem a la teva disposició l’ebook gratuït “Claus per coordinar la inclusió de l’alumnat del centre”, amb el qual aprendràs quines són les principals mesures que pots aplicar des d’avui gràcies a Additio App.