Set fortaleses dels grans docents

Els docents acompanyen els joves durant molts anys, guien els seus processos d’aprenentatge i fomenten el seu desenvolupament personal. Desenvolupen un paper central tant dins del sistema educatiu com en l’evolució de l’alumnat. Tanmateix, les exigències a què s’enfronten no deixen d’augmentar (Robert Bosch Stiftung, 2022). Malgrat l’elevada càrrega de treball, els docents perceben la seva professió com significativa i socialment rellevant. En quina mesura les competències humanes són essencials per exercir eficaçment la professió (i quin paper hi juga el temps en aquest context) s’analitza al nostre article del blog.

La tensió en el dia a dia escolar: motivació davant de burocràcia

Avui dia, els docents es troben entre dues realitats. En el Baròmetre Escolar Alemany de la Fundació Robert Bosch (2022), la majoria va informar d’una alta càrrega de treball. Més de tres quartes parts treballen els caps de setmana i més de la meitat declara patir esgotament físic. A Espanya, el Defensor del Professor (servei d’ANPE) va informar que un 71,3% dels docents atesos patien ansietat en el curs 2024-2025. Segons l’Associació Alemanya de Filòlegs (2025), una de les possibles raons és la gran quantitat de tasques no docents i burocràtiques. Passar llista, comunicar-se amb les famílies o compartir informació (com detalls de la pròxima excursió) són només alguns exemples de les moltes tasques que gestionen a més d’ensenyar.

Una part significativa del temps laboral dels docents es desenvolupa fora de l’aula, fet que afecta tant la qualitat de l’ensenyament com la seva vida personal (GEW, 2022; ANPE, 2025). La càrrega administrativa suposa una pressió considerable (OCDE, 2025). De fet, més de la meitat dels docents enquestats en l’estudi internacional TALIS (2019) van expressar el seu desig de reduir aquest tipus de tasques.

Malgrat això, la satisfacció laboral continua sent alta segons la Fundació Robert Bosch (2022): el 74% dels docents es declara molt o bastant satisfet amb la seva professió. Això també ho confirma l’estudi TALIS (OCDE, 2025). En conjunt, és un indicador positiu de la qualitat educativa, ja que el compromís professional està estretament vinculat a la satisfacció laboral (Wang & Shakibaei, 2025).

Perspectiva pràctica: la coach Lydia Clahes sobre la realitat docent

Com es tradueix això en la pràctica? Lydia Clahes, coach que treballa estretament amb docents, observa aquesta tensió diàriament. Molts acudeixen al coaching amb una sensació comuna: estimen la seva professió, però el seu dia a dia els deixa cada vegada menys espai per centrar-s’hi.

Temes recurrents en les seves sessions inclouen:

• Massa poc temps per a l’alumnat

• Excés de feina organitzativa i administrativa

• Sobrecàrrega mental constant per la multitasca

Hi ha un fort desig de dedicar més temps a la tasca pedagògica en lloc de gestionar processos. Una vegada i una altra, el coaching posa de manifest que les veritables fortaleses del professorat es troben en la dimensió humana, no en els sistemes administratius. Clahes ajuda els docents a potenciar conscientment habilitats com l’empatia, la creació de vincles i la motivació, i a reenfocar la seva energia cap al treball amb l’alumnat.

El veritable valor del professorat: quines fortaleses humanes importen avui

La recerca és clara: els docents eficaços no només destaquen pel seu coneixement, sinó per un conjunt de competències humanes que fan que l’educació tingui un impacte real.

Les més importants són:

• Habilitats docents i entusiasme

  Els docents fan molt més que transmetre coneixements: aporten passió i entusiasme per la seva matèria. Santana-Montagas et al. (2025) mostren que els docents entusiastes tenen més probabilitats d’utilitzar formes de comunicació empàtiques, fet que influeix positivament en les interaccions a l’aula i en els processos d’aprenentatge. Wei Liev et al. (2017) també demostren com l’entusiasme del professorat augmenta la motivació de l’alumnat, les seves emocions positives i el seu comportament d’aprenentatge. Els docents no només han de mantenir actualitzats els seus coneixements, sinó també inspirar els seus estudiants a aprendre cada dia.

  
  

• Comunicació i confiança

  La qualitat de la relació entre docent i alumne és fonamental per a l’èxit de l’aprenentatge (Hattie, 2009; Marzano & Marzano, 2003). Els docents construeixen relacions sòlides a través de la proximitat, la claredat i la confiança. Escolten activament i es comuniquen de manera que ajuden l’alumnat a orientar-se. Per exemple, una comunicació de suport pot enfortir el sentit de pertinença de l’alumnat i la seva motivació per aprendre (Xue, 2024).

  
  

• Empatia i responsabilitat

  L’empatia es reconeix actualment com una competència clau per a una ensenyança eficaç (Cornelius-White, 2007). Les relacions empàtiques entre docent i alumne milloren la confiança, el clima de l’aula i l’eficàcia de l’aprenentatge (Yi et al., 2025). Els grans docents lideren amb respecte i empatia, i mantenen la calma quan més importa. En comprendre realment el seu alumnat, poden oferir el suport adequat i ajudar-los a desenvolupar-se a l’aula.

  
  

• Organització i visió global

  Tots els docents coneixen aquesta sensació: l’última classe està a punt de començar i tot sembla caòtic. Una bona estructura és essencial. Hattie (2009), en la seva síntesi de més de 800 metaanàlisis, va identificar la “claredat del docent” (que inclou una organització i explicacions clares) com un factor clau que influeix en el rendiment de l’alumnat. Per exemple, és important que els docents comuniquin clarament tant els objectius de la classe com els passos necessaris per assolir-los. Crear una estructura fiable en la jornada escolar mitjançant la planificació i l’organització és, per tant, fonamental per a una ensenyança eficaç.

  
  

• Reflexió i desenvolupament

  Una altra competència clau és la capacitat de reflexió, que permet als docents avaluar conscientment les seves pròpies accions i millorar de manera contínua. Alhora, ajuden l’alumnat a comprendre la importància del pensament crític i l’autoreflexió. Heng & Chu (2023) van demostrar que l’autoeficàcia i la reflexió del professorat influeixen en el seu nivell d’implicació. Lidvall et al. (2025), en el seu metaanàlisi, també van trobar que la participació en el desenvolupament professional està relacionada amb les pràctiques docents i els resultats de l’alumnat.

  
  

• Serenor i confiança

  Mantenir la calma i l’optimisme en una aula plena d’estudiants pot ser un repte, però val la pena. Múltiples estudis mostren que la resiliència i el benestar del professorat estan associats amb una major estabilitat emocional, una major qualitat de l’ensenyament i millors resultats d’aprenentatge (Balica, 2026; Zhang, 2023). La resiliència s’entén com la capacitat d’afrontar l’estrès, el canvi i la pressió, i de mantenir la calma fins i tot en situacions difícils.

  
  

• Creativitat i curiositat

  Finalment, la disposició a experimentar i l’obertura a noves idees són essencials. Kim et al. (2019), en el seu metaanàlisi, van trobar que l’obertura (expressada com a creativitat i curiositat) influeix positivament en l’eficàcia docent, inclòs el rendiment de l’alumnat. Els docents creatius generen moments de sorpresa i són capaços d’inspirar els seus estudiants.

El paper de la tecnologia: suport en segon pla

Però, com poden els docents aprofitar les seves fortaleses enmig de tota la càrrega administrativa i burocràtica? El factor clau aquí és el temps. Els docents disposen de molt poc temps per al que realment importa: ensenyar i interactuar amb l’alumnat. Aquí és on entra en joc la tecnologia: no com a substitut del professorat, sinó com un suport que funciona discretament en segon pla. Això permet disposar de més temps per a allò que només els humans poden fer.

Aquest efecte també es confirma en nombrosos estudis. Les solucions digitals permeten processos ràpids i transparents, faciliten una comunicació fluida i redueixen la càrrega de tasques rutinàries mitjançant l’automatització. La creixent importància (i alhora els desafiaments) de la digitalització als centres educatius també es reflecteixen en iniciatives com el DigitalPakt del Ministeri d'Educació de Renània del Nord-Westfàlia, en què s’han destinat més de mil milions d’euros a la infraestructura digital escolar. A Espanya, organismes com l’INTEF i Fundación Telefónica subratllen el paper de la digitalització en la millora de l’eficiència docent i en la reducció de tasques repetitives.

Un aspecte clau en aquest context és l’ús de la intel·ligència artificial (IA). Gallup & Walton Family Foundation (2025) mostren que els docents estalvien una mitjana de 5,9 hores setmanals gràcies a eines d’IA. El 78% dels docents enquestats afirma haver millorat la conciliació entre la vida laboral i personal gràcies al suport de la IA. Un projecte pilot de “col·laboració docent-IA” va demostrar que la IA ajudava a crear plans de classe, generar documents administratius i alleujar les tasques burocràtiques (Dennison et al., 2025). Tot això redueix el temps dedicat a tasques rutinàries, deixant més espai per al treball creatiu i l’aplicació de les seves fortaleses pedagògiques.

El futur de l’educació no rau a substituir els docents per tecnologia. La veritable tasca (i el veritable repte) és alliberar el professorat d’aquelles tasques que no formen part de les seves competències clau.

Amb les funcionalitats intel·ligents de Seven Education, els mestres poden, per exemple, crear cites i horaris ràpidament i fàcilment, veure absències d'un cop d'ull i accedir a materials d'ensenyament existents en lloc de crear-ho tot des de zero.

Quan els sistemes funcionen tranquil·lament en segon pla, els mestres poden centrar-se de nou en el que realment dona forma a l'educació: guiar, donar suport i inspirar persones.