Teoria sociocultural de Vygotsky: Com l'apliquem a classe?

Qui és Lev Vygotsky?

Vygotsky va ser un dels grans teòrics de l'educació del segle XX. Les seves contribucions han tingut un impacte en els nostres models educatius actuals, i a partir de les seves teories han sorgit múltiples concepcions aplicades a la pedagogia d'avui dia.

La teoria sociocultural de Vygotsky busca establir les bases de com l'aprenentatge dels infants es construeix gradualment durant els primers anys, amb l'ajuda del context social.

Què és la teoria sociocultural de Vygotsky?

La teoria sociocultural de Vygotsky ens mostra com l'aprenentatge i el desenvolupament cognitiu es construeixen gradualment durant els primers anys amb l'ajuda del context social i cultural del nen. Lev Vygotsky va mantenir que els nens desenvolupen gradualment el seu aprenentatge a través de la interacció social (incloent també el procés lògic d'immersió en la rutina i la vida familiar), a través de la qual adquireixen noves i millors habilitats.

Igualment, aquesta teoria sociocultural del desenvolupament cognitiu se centra no només en com els adults i els companys influeixen en l'aprenentatge individual (a través del treball col·laboratiu), sinó també en com les creences i actituds culturals impacten la manera com s'executen l'ensenyament i l'aprenentatge.

Segons Vygotsky, els nens encara tenen un llarg període de desenvolupament cerebral per davant. A més, cada cultura proporciona el que ell va anomenar eines d'adaptació intel·lectual. Aquestes eines permeten als nens utilitzar les seves habilitats mentals bàsiques d'una manera que és sensible a la cultura en la qual creixen.

Dos estudiants escrivint en una pissarra. Imatge de Freepik.

Què és la Zona de Desenvolupament Proximal (ZDP)?

Vygotsky va crear tres zones del desenvolupament dels nens. Aquestes són:

• Zona de desenvolupament actual, que representa les habilitats actuals de l'estudiant (el que poden fer sols).

• Zona de desenvolupament proximal, on els estudiants estan en procés d'aprenentatge, un pont entre les altres dues zones.

• Zona de desenvolupament potencial, que seria el nivell que el nen pot assolir amb l'ajuda d'una altra persona.

La zona de desenvolupament proximal es refereix a l'espai que existeix entre el desenvolupament psicològic actual de l'estudiant, és a dir, les habilitats que el nen ja posseeix, i el seu desenvolupament potencial (el que poden aprendre a través de la guia). Per aquest motiu, és un concepte d'importància màxima per a l'educació en tots els nivells d'ensenyament.

En altres paraules, segons Vygotsky, el paper dels adults o companys més avançats és donar suport, dirigir i organitzar l'aprenentatge del nen fins que puguin dominar aquests aspectes de manera autònoma, després d’haver interioritzat les estructures de conducta i cognició que l’activitat requereix.

Aquesta guia és clau per ajudar els infants a travessar la zona de desenvolupament proximal (ZDP), que podríem entendre com la diferència entre el que ja són capaços de fer i el que encara no poden assolir pel seu compte.

El suport escalonat consisteix en suports temporals que es van eliminant progressivament a mesura que els estudiants guanyen autonomia i poden fer més coses de manera independent. Alguns exemples de suport escalonat són explicacions, guies, l'ús d'exemples, retroalimentació…

Com podem aplicar la teoria sociocultural de Vygotsky a classe?

Vygotsky creia que els nens aprenen més eficientment en un entorn social. Per això, aplicar la teoria del desenvolupament social a les teves classes pot ajudar els teus estudiants a comprendre les idees més ràpidament.

Per a Lev Vygotsky, la interacció social té un paper integral en l'aprenentatge i promou un estil d'ensenyament recíproc. És per això que avui volem oferir-te alguns consells per poder aplicar aquesta teoria a classe i millorar el desenvolupament cognitiu dels teus estudiants.

El nostre consell principal és deixar que els estudiants siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge, és a dir, dissenyar activitats en les quals no estiguis al davant de la classe tot el temps, en altres paraules, fer més preguntes que no donar respostes!

En la pràctica:

• Establir activitats i jocs que estimulin la zona de desenvolupament proximal dels estudiants.

• Estructurar activitats per nivells de dificultat durant el procés d'aprenentatge.

• Optar pel treball col·laboratiu en lloc del treball individual.

• Implementar activitats lúdiques que facilitin la interacció social.

Recorda que, segons aquesta teoria, el professor és un mediador de l'aprenentatge, no només un transmissor d'informació. Ofereix orientació que permet als estudiants consolidar gradualment el seu aprenentatge, fins que siguin prou independents per dur a terme activitats per si mateixos.