Com afrontar la baixa concentració de l’alumnat en l’era digital
Estratègies pràctiques per augmentar l'aprenentatge dels estudiants en l'era digital.
5 MIN DE LECTURA

TL;DR
Els nivells de concentració dels estudiants estan disminuint a causa de la sobreestimulació digital, la falta de son, factors emocionals i l'autoregulació reduïda, afectant directament l'aprenentatge i el rendiment acadèmic. En aquesta publicació, explorem per què l'atenció és essencial per a un aprenentatge efectiu i compartim estratègies pràctiques, aplicables a l'aula, com la fragmentació de tasques, el microaprenentatge, dinàmiques participatives, l'aprenentatge basat en reptes i el pensament visual per ajudar els professors a mantenir l'atenció dels estudiants i millorar la retenció del coneixement a l'era digital.
En un món dominat per un scroll infinit a TikTok, vídeos que no arriben al minut i centenars d’stories a Instagram, la nostra capacitat de concentració s’ha reduït dràsticament. Diversos estudis de la literatura científica coincideixen a assenyalar que els adolescents en són dels més afectats. Per això, en aquest article abordarem estratègies per fer front a la baixa concentració de l’alumnat en l’era digital.
I és que, si treballes ensenyant a joves o adolescents, segurament hauràs notat que els costa més concentrar-se i que tendeixen a distreure’s més fàcilment. No ets tu, és la seva menor capacitat de concentració, i t’expliquem tot el que necessites saber per afrontar-ho amb èxit.
Menor capacitat de concentració de l’alumnat: factors que l’expliquen
Al llarg dels darrers anys, segur que has notat que la capacitat de concentració de l’alumnat s’ha reduït dràsticament. Abans de veure estratègies per mantenir la concentració dels estudiants, vegem algunes de les causes i factors que expliquen aquesta disminució:
Digitalització primerenca i sobreestimulació digital: En l’estudi Impacto del tiempo de pantalla en la salud de niños y adolescentes (2020), es posa l’èmfasi en l’ús precoç de la tecnologia que fan els infants i adolescents, sovint començant entre els 12 i 24 mesos d’edat. Això, sumat a la gran quantitat d’hores que passen davant la pantalla sense supervisió, fa que consumeixin molt contingut fragmentat i sobreestimulant. Per exemple: històries d’Instagram que duren pocs segons, vídeos de TikTok que no arriben al minut, fotografies que es poden passar en un segon, etc. Aquest tipus de contingut breu i fragmentat provoca menys control cognitiu i problemes a l’hora de mantenir la concentració (vegeu l’estudi).
Manca de son: En el mateix estudi sobre el temps de pantalla, es remarca com l’ús de pantalles al dormitori incideix negativament en el son, afectant fins a un 30% d’infants i adolescents. La manca de son provoca un major cansament durant el dia, que al seu torn redueix la capacitat de concentració de l’alumnat.
Factors neurobiològics: De vegades, no és l’entorn el que provoca una menor capacitat de concentració, sinó factors neurobiològics, com pot ser el TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat). Segons la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària, entre el 4,9% i el 8,8% dels infants i adolescents espanyols pateixen TDAH.
Factors emocionals i psicològics: L’ansietat, l’estrès i la pressió acadèmica poden provocar dèficit d’atenció en l’alumnat. És important disposar d’eines per detectar-ho i afrontar-ho de manera primerenca.
Manca d’autorregulació: Si no s’ensenya autocontrol i autorregulació, l’alumnat té dificultats per mantenir l’atenció. A més, és habitual que facin multitasking, cosa que divideix la seva atenció i impedeix que la puguin focalitzar plenament en una sola activitat.
Hi ha més factors, però en aquest article ens centrem en els anteriors.

Dos nens utilitzant pantalles. Imatge de Freepik
Com afecta una capacitat de concentració reduïda al rendiment acadèmic?
Diversos estudis han confirmat que una baixa capacitat de concentració està directament lligada a un menor aprenentatge i a una menor retenció de coneixements.
Segons l’estudi Proceso de la atención y su implicación en el proceso de aprendizaje (2016), l’atenció té algunes característiques clau, sense les quals no es pot donar un aprenentatge efectiu:
Ha d’haver-hi capacitat de seleccionar i concentrar-se en els estímuls importants, ignorant els distractors.
Ha d’haver-hi estabilitat, és a dir, possibilitat de mantenir l’atenció durant períodes llargs.
Ha d’haver-hi possibilitat de canviar d’un focus d’atenció a un altre, sense perdre rendiment.
Ha d’haver-hi autorregulació que permeti que l’atenció no s’esgoti, sinó sostenir-la durant un temps prolongat.
Què passa si alguna d’aquestes característiques falla? Que el nostre alumnat té una menor capacitat de concentració, ja que no és capaç de focalitzar l’atenció a classe.
Algunes conseqüències de la falta d’atenció en el desenvolupament acadèmic de l’alumnat són:
L’alumnat no aconsegueix fixar la seva atenció en els continguts importants, ja que es distreu fàcilment, i té dificultats per comprendre continguts de manera profunda i retenir-los.
En tasques llargues (com la lectura o el raonament), és possible que l’alumnat abandoni abans, que realitzi les tasques de manera superficial o fragmentada, o que no aconsegueixi retenir la informació derivada d’aquestes tasques. Això, al seu torn, pot implicar més errors.
Encara que l’alumnat estudiï o faci tasques, si ho fa sense concentrar-se en l’aprenentatge, el rendiment serà inferior.
En adonar-se que triga més temps a estudiar o a realitzar activitats, és possible que l’alumnat es frustri, arribant fins i tot a pensar “no serveixo per a això” o afectant negativament la seva motivació.

Un jove estudiant irritat a classe. Imatge de Freepik
Estratègies d'ensenyament per mantenir la concentració dels estudiants a l'era digital
Després de llegir tot això, podries pensar que és difícil per als estudiants retenir l'aprenentatge actualment. Però no ha de ser així: hi ha moltes estratègies que pots aplicar com a professor per assegurar-te que es mantinguin enfocats a les teves sessions. Aquí tens algunes idees:
Fragmentació de tasques
Ja saps que el ritme accelerat de les xarxes socials ha escurçat els temps d'atenció dels estudiants. Però què pots fer com a professor per evitar que això redueixi l'aprenentatge? Una idea és dividir tasques i activitats en petits objectius assolibles. Això significa dividir activitats llargues en diversos passos, permetent que els estudiants treballin en petites porcions.
Micro-aprenentatge
El micro-aprenentatge és una metodologia dissenyada per abordar els períodes d’atenció breus i fer un millor ús del limitat enfocament dels estudiants. Consisteix a oferir càpsules d'aprenentatge breus centrades en un tema molt específic.
Aquesta metodologia permet que els estudiants s'enfoquin en una idea a la vegada, aprofitant els seus pics d'atenció (al voltant de 15 minuts) i augmentant la retenció de coneixements.
Com s'aplica això a la pràctica? En comptes d'oferir una llarga explicació de 40 minuts, donaries explicacions més curtes i concretes, com de 5 minuts. Després de cada explicació, pots proposar una activitat per aplicar-ho, seguida de vídeos, àudios o lectures que reforcin el concepte. I així successivament amb la resta de temes.

Una professora i una estudiant a classe. Imatge de Drazen Zigic a Freepik
Participació freqüent dels estudiants
Una altra manera de mantenir la concentració és introduir enfocaments participatius al llarg de les teves lliçons. És a dir, durant una explicació en classe pots fomentar la participació dels estudiants perquè la comunicació no sigui unidireccional.
Aprenentatge Basat en Reptes (ABR)
Dins de les metodologies actives, l'Aprenentatge Basat en Reptes (ABR) és una excel·lent manera d'abordar la baixa concentració dels estudiants.
Amb l'ABR, planteges un repte als teus estudiants de manera que tinguin un objectiu a assolir, involucrant-los emocionalment. Aquesta proposta s’allunya de l’ensenyament tradicional, ja que els estudiants descobreixen ells mateixos els conceptes i els apliquen a la pràctica.
Si vols introduir l'ABR, crea unitats d'aprenentatge on expliquis clarament en què consistirà el repte, les seves fases, com els estudiants han de treballar, etc.
Pensament Visual
Una altra estratègia que suggerim per mantenir l'atenció és aplicar el Pensament Visual. Això implica fer servir eines visuals per expressar idees, organitzar informació i comunicar conceptes de manera clara i comprensible. Aquesta metodologia ajuda tant als professors en el seu procés d'ensenyament com als estudiants en el seu procés d'aprenentatge.
Pots aplicar el pensament visual amb materials físics (post-its, cartolines, pissarres...) o digitals (mapes conceptuals, per exemple).
Fonts
Fallas, M. P. F., Mora, E. J. R., & Castro, L. G. D. (2020). Impacto del tiempo de pantalla en la salud de niños y adolescentes. Revista Médica Sinergia, 5(06), 1-10.
Poles, A. (2025). Impact of social media usage on attention spans. Psychology, 16(6), 760-772.
Martínez Figueira, L. Prevalencia de síntomas en los niños españoles con trastorno por déficit de atención/hiperactividad [Internet]. 2018.
Sierra, E. B. F. (2016). Proceso de la atención y su implicación en el proceso de aprendizaje. Didasc@ lia: Didáctica y Educación, 7(3), 177-186.

Escrit per
Ivet
Comparteix



